Tendinopaties i esport: què són i com es tracten

Una tendinopatia és un problema del tendó que causa dolor, de vegades inflor, i pèrdua de capacitat per suportar càrrega. Sol deure’s a un excés o a un canvi brusc de càrrega, i el seu tractament es basa en gestionar la càrrega i fer exercici progressiu guiat per un fisioterapeuta.

Escrit per Sònia Sieiro, Col. núm. 5936 · Publicat: · Actualitzat:

Fisioterapeuta explorant el tendó d’un esportista

Què és una tendinopatia?

Una tendinopatia és un problema del tendó, l’estructura que uneix el múscul amb l’os, que provoca dolor localitzat, de vegades inflor i una menor capacitat per suportar càrrega. És habitual en persones que practiquen esport, però també apareix per feines amb moviments repetitius.

El tendó actua com un pont mecànic: transmet a l’os la força que genera el múscul, absorbeix part dels impactes i emmagatzema i retorna energia en cada pas o salt. Quan se li demana més del que està preparat per donar, es ressent.

És el mateix tendinitis que tendinopatia?

No. Tendinitis vol dir inflamació del tendó. Els estudis han mostrat que, en la majoria dels casos de dolor tendinós per sobreús, el que predomina són canvis degeneratius a l’estructura del tendó, i la inflamació apareix, sobretot, en les primeres fases. Per això es prefereix parlar de tendinopatia. I per això, en general, els antiinflamatoris no són la base del tractament en quadres crònics.

Per què apareixen a l’esport?

La causa més freqüent és una càrrega que supera la capacitat del tendó. Gairebé sempre és una combinació de factors:

  • Augments bruscos de volum o intensitat (més quilòmetres, més sèries, més partits).
  • Poca recuperació entre sessions.
  • Canvis de calçat, superfície o tècnica.
  • Manca de força al múscul que treballa amb el tendó.
  • Edat: els tendons toleren pitjor la càrrega amb els anys.
  • Gestos repetitius, també a la feina (el colze de tennista, per exemple).

Quins tendons es lesionen més?

Encara que qualsevol tendó es pot ressentir, els més habituals són:

  • Tendó d’Aquil·les, freqüent en corredors.
  • Tendó rotulià, en esports de salt com el bàsquet, el voleibol o l’handbol.
  • Maniguet dels rotadors, en esports amb el braç per sobre del cap.
  • Epicòndil (colze de tennista) i extensors o flexors del canell.
  • Adductors del maluc, en esports com el futbol.

Com es tracta una tendinopatia?

L’evidència avala un enfocament basat en càrrega i exercici terapèutic. Els passos habituals són:

  1. Valoració: identificar el tendó afectat, com es carrega i què va canviar abans que aparegués el dolor.
  2. Gestió de la càrrega: reduir o modificar allò que l’irrita, sense abandonar tota l’activitat.
  3. Exercici progressiu: començar, segons el cas, amb isomètrics per calmar el dolor i reconstruir tolerància.
  4. Força: treball de resistència lenta i cada vegada més exigent.
  5. Exercicis funcionals: moviments semblants als del teu esport, amb la velocitat adequada.
  6. Tornada gradual: reincorporació progressiva a l’entrenament.

El tendó respon a la càrrega, però massa, massa aviat, pot empitjorar-lo. Per això l’exercici ha de ser pautat i progressiu, i no una col·lecció d’exercicis copiada d’internet.

Com sé si estic carregant bé?

Una manera pràctica és fer servir el dolor com a guia. En general, es tolera un dolor lleu durant l’exercici, sempre que no empitjori amb les repeticions i es calmi en les 24 hores següents, sense deixar més rigidesa l’endemà al matí. Si el dolor puja clarament, el tendó t’està dient que la càrrega ha estat excessiva. El teu fisioterapeuta t’explicarà quin marge és adequat en el teu cas.

Quin paper tenen altres teràpies?

Les teràpies complementàries poden ajudar a gestionar el dolor o a preparar el teixit mentre fas el treball de fons, però no substitueixen l’exercici. Al nostre centre, segons el cas, podem valorar:

  • Ones de xoc en tendinopaties de llarga evolució.
  • Diatèrmia INDIBA com a suport en la recuperació de teixits.
  • Teràpia manual o punció seca sobre els músculs que envolten el tendó.

No prometem resultats ràpids ni miraculosos: un tendó triga temps a adaptar-se. El que sí oferim és un pla realista i supervisat.

Errors freqüents

  • Parar del tot setmanes: el tendó perd capacitat i, en tornar, es ressent de nou.
  • Continuar com si res: ignorar el dolor fins que limita cada pas.
  • Estirar el tendó adolorit amb insistència, cosa que pot irritar-lo més.
  • Fer exercicis sense progressió, sempre amb la mateixa càrrega.
  • Tornar al nivell anterior de cop tan bon punt el dolor baixa.

Es poden prevenir?

No hi ha garanties, però aquests hàbits redueixen el risc:

  1. Augmenta la càrrega a poc a poc, sense salts bruscos de volum o intensitat.
  2. Planifica dies de descans i recuperació.
  3. Treballa la força de cames, espatlles i tronc almenys un parell de dies per setmana.
  4. Escalfa abans de l’activitat intensa.
  5. Revisa el calçat i el material esportiu.

Quan consultar?

Demana cita amb un fisioterapeuta si el dolor en un tendó:

  • Dura més d’una o dues setmanes malgrat reduir l’activitat.
  • Apareix en començar a moure’t i millora en escalfar, però torna després.
  • T’obliga a canviar el teu entrenament o la teva feina.

Ves al metge o a urgències si notes un espetec o dolor sobtat i intens, no pots recolzar o moure la zona amb normalitat, o apareixen envermelliment, calor i febre.

Fisioteràpia esportiva al Vendrell

Al Centre de Fisioteràpia Sònia Sieiro valorem el teu cas i dissenyem un pla de fisioteràpia esportiva amb exercici progressiu adaptat al teu esport. Si vols aprofundir-hi, l’article de Mascaró i col·laboradors sobre gestió de la càrrega en la tendinopatia d’Aquil·les i rotuliana (Apunts Medicina de l’Esport, 2018) és una bona referència.

Tens un tendó que no millora? Truca al 625 459 056.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre tendinitis i tendinopatia?

Tendinitis vol dir inflamació del tendó, però en la majoria dels casos de dolor crònic del tendó predominen els canvis degeneratius i no una inflamació activa. Per això avui es prefereix el terme tendinopatia, que descriu un tendó dolorós i amb menys tolerància a la càrrega.

He de deixar d’entrenar si tinc una tendinopatia?

No sempre cal parar del tot, però sí reduir i adaptar la càrrega. El repòs absolut tendeix a debilitar el tendó i a fer que el problema reaparegui en tornar. Un fisioterapeuta et pot ajudar a ajustar l’entrenament i a mantenir una activitat tolerable.

Serveixen els antiinflamatoris per a una tendinopatia?

Els antiinflamatoris poden alleujar el dolor de manera puntual, però no són la base del tractament d’una tendinopatia crònica. Qualsevol medicació s’ha de consultar amb el teu metge. El pilar amb millor suport és l’exercici progressiu.

Quant triga a millorar una tendinopatia?

Depèn del tendó, del temps d’evolució i de com gestionis la càrrega. Sol requerir setmanes o mesos d’exercici constant, no dies. Els quadres crònics triguen més que els recents, així que com abans consultis, millor.

Quin paper tenen les ones de xoc o la diatèrmia?

Són opcions que es poden fer servir com a complement de l’exercici en alguns casos, però no el substitueixen. Després de valorar-te, el fisioterapeuta decideix si té sentit afegir-les al teu pla.

Serveis relacionats

Fisioteràpia esportiva

La fisioteràpia esportiva tracta les lesions de qui practica esport, accelera un retorn segur a l’activitat i ajuda a prevenir recaigudes. Al nostre centre del Vendrell l’apliquen fisioterapeutes amb experiència en esport de competició i col·laboració amb clubs.

Ones de xoc

La teràpia per ones de xoc extracorpòries aplica polsos acústics d’alta energia sobre una zona dolorosa per estimular la reparació de tendons i teixits tous. Al nostre centre del Vendrell s’utilitza en fasciïtis plantar, tendinopaties i epicondilitis, sempre després d’una valoració de fisioteràpia.

Diatèrmia INDIBA

La diatèrmia, coneguda també com a tecarteràpia o INDIBA, és una tècnica de radiofreqüència que genera calor als teixits profunds per alleujar el dolor i accelerar la recuperació de lesions. Al nostre centre del Vendrell l’apliquem dins d’un tractament de fisioteràpia, mai de manera aïllada.